Amb clau de solfa

divendres, 14 de novembre

Encara tenim pendent la celebració de l'aniversari d'octubre; ha arribat el moment i m'atrevisc a fer un canvi inaudit: -Ens quedem al poble? (Sempre anem al Gurugú de Meliana, un mínim de tres vegades a l'any, des del segle passat) Va, anem a provar el Bar Musical (Ramón y Cajal, 13. Almàssera - 687 283 066  IG), que diuen que amb el canvi de gerents està bastant bé.

Quan quedem, a les 21 hores, encara se sent la percusió assajant, i no és molt agradable per a sopar i xarrar, però en un ratet paren.

Cervesa doble Estrella (2 € x 4), amb detall de cacauets.

No hi ha entrepans; hi ha tapes, ensalades, carn...

Compartim:

Croqueta de pera i formatge (2,20 € x 3)

Croqueta de calamarets amb tinta (2,20 € x 3)

Industrials, però es poden menjar.

Creïlles braves (6,50 €) (no és ni el punt de fregit ni la salsa que m'agrada)

Calamarets (puntilla; 8 €)

Tallat (1,40 €), poliol (1,40 €) i poliol amb anís (1,90 €)

Total: 13,47 € x 3

No parlen valencià.

No ha estat malament, però el Gurugú té tanta història...

Rarets nosaltres?

divendres, 14 de novembre

No, no és que tinguem ganes de fer rareses ni ens considerem rarets (encara que per a alguns allò del filocat sí que ho siga), però mira, hui el lloc elegit per a la quedada a dinar ha sigut Somos Raro (Passeig Albereda, 10. Exposició, el Pla del Real - 663 988 404)

Triem el menú "Per a no pensar" (33 €). M'apanya el nom: quan vas amb gent que fa temps que no veus i amb qui tens ganes de xarrar és el que passa.

Taula parada amb gots verds i plats àmbar de Duralex, amb història. Sense detall de benvinguda.
Cervesa Àguila SF (3 €), aigua (2,50 € x 2) i vi

PF 2024 DO Manchuela

100% Boval - 13,5% vol. 

10 mesos en roure francés de 4.500 l

Bodegas y Viñedos Ponce. Villanueva de la Jara, Conca

24 € (Aprox. 15,50 €)

Fruita madura, punt mineral, sotabosc... Molt agradable.

M'agraden els jocs de paraules; PF són les sigles de "Peu Franc" (ceps plantats sense empelt, des de l'arrel fins als sarments); també de "Pre Fil·loxèric" (anterior i resistent a la Fil·loxera -1878/1906) i de "Ponce Familiar".

(Al final ens en faltarà una miconiua i demanarem una copa  de Ribera; 6 €)

Alguna de les xiques que va servint els plats explica en què consisteixen i alguna senzillament els deixa a taula.

Focaccia

(ofereixen oli o mantega per acompanyar-la; no sabem per quant; declinem l'oferta)

La "mítica" croqueta carbonara amb guanciale cruixent i rovell curat.

Ben elaborada i saborosa; merescuda fama.

Ensalada Olivier’s. 

La descriuen "Com una russa, però la “original” amb ànec confitat i ous de peix volador (tobiko)". No ocupa els llocs d'honor en la meua llista.

Cru de gamba blanca de Cullera sobre brioix, pebre japonés (sansho) i papada ibèrica.

En algun moment degué ser una proposta arriscada, ara ja la coneixem, i està deliciosa. Mmmmm

[Opcional que no triem: milfulls de creïlla amb ventresca de tonyina:+ 4 €]

Albergínia farcida de bolonyesa de xoriç, ou fregit i ruca.

Boníssima, sucadeta amb pa.

Canelons de pollastre a l’ast, amb beixamel especiada, gratinats amb parmesà i zaatar.

Per a les postres, pastís de formatge amb base d'ametla, al forn.

Tripadvisor

Café (1,60 € x 3)

Total: 47,27 € x 3 

(ens enduem un bon ensurt en el primer compte que ens trauen, amb un vi que val més del doble)

No parlen valencià

No dubte que Sergio Rozas i Ibai Bengoechea a la cuina i Sara Folgado (en teoria a la sala i amb els vins) hagen posat l'ànima en el projecte però, a  mi, no han aconseguit transmetre-m'ho, no sé si és per les xiquetes que ens serveixen.

Tenim sort i no ens fa alçar de taula a l'hora i tres quarts com ens havien dit amb la reserva en línia; hi estem quasi tres hores.

Guía Hedonista, Paula Pons (12/9/25)

PlateSelector (12/8/25)

Encuinarte (2/9/24)

Diuen que "la normalitat és insuportable". Ais, no sé, dec estar fent-me major.

"Las mejores tartas de queso de Valencia" Las Provincias (Paula Moreno. 11/11/21) 
"Descubre las 13 mejores tartas de queso de Valencia" ValenciaSecreta (6/11/23)

"Necessitem" continuar xarrant i ens fem una copeta en una terrassa de l'Albereda (nº 11).

Jo, un Margarita (10 €, massa dolç, gens recomanable; x 2); l'altra opció, un gintònic de Martin Miller's (12 €). 

Tarden bastant a atendre i a portar la beguda, i no tenen cap detall.

Tampoc parlen valencià.

Un reencontre ben condidor 💯

A recer de l'alforí

dijous, 13 de novembre

Ens estem fent habituals al 5Barricas (passeig Petxina, 12. El Botànic, Extramurs - 963 525 151), amb el sommelier Carlos Falcó i el savoir faire de Fernando Murad i Isabel Cremades (també Jaime Nicolau). Aquesta vegada amb vins dels Alforins.

Entre la Vall d'Albaida i la Costera hi ha el que es coneix com "la Toscana valenciana", una vall rica en vinya i cereals que comprén Fontanars dels Alforins, La Font de la Figuera i Moixent.

alforí és el "Compartiment d'un graner" o  "Compartiment d'una almàssera destinat a guardar les olives" (AVL)

A taula hi ha aigua, formatge, embotits secs, pernil, regañá...

Quins vins tastem?

Venta del Puerto Nº5 2024 DOP València
70% Chardonnay, 20% Malvasia, 10% Viognier
5 mesos en roure - 12% vol
La Viña. Venta del Puerto. La Font de la Figuera (la Costera)
Botella 11.382
9,75 €

Molt aromàtic; flors, fruita tropical, herba...; en boca, cítric, fruita de pinyol; fresc però no original.  

Les Prunes 2023 Blanc de Mandó. Les Filles d'Amàlia DOP València
100% Mandó - 11% vol.

5 mesos en gerra de fang
Celler del Roure. Les Alcuses, Moixent (la Costera)

Pablo Calatayud

12.000 botelles  
13,50 € (12,50 € celler)

Flors, aranja, pruna, terra, fang... Abellidor, interessant.  

La Forcallà de Antonia 2023 DOP València

100% Forcallat - 13% vol

10 mesos en roure
Rafael Cambra. Fontanars dels Alforins (la Vall d'Albaida)
14,90 €
Fruita madura, punt làctic, balsàmic. Original

Los Frailes Rubificado 2022 DOP València
Garnatxa Tintorera - 13,5% vol.

Formigó? roure de 700 l, àmfores
Bodegas Los Frailes. Familia Velázquez. Vinos terroir. Fontanars

18,30 €

Fruita madura, magrana, regaléssia... redonet.
 

Un plaer. Gràcies de nou, SGV.

"A bon mercat..."

dimecres, 12 de novembre

Al meu horari hui de matí tocava "gimnàstica", però l'he canviat sense pensar-ho massa per una visita al Mercat Central amb companyia d'una habitual i un esmorzar a Central Bar, en una hora que encara no està ple de guiris.

No, no hi ha gasto, directament passem a l'entrepà, del "Hoy Tenemos":
Albergínia a la flama amb ventresca i envinagrats (cebeta, pebrera...) (7,50 € i 5,50 € del mig, que no és mig), en pataqueta. Molt bo.

Jo, una copeta de vi La Forcallà de Antonia (100% Forcallat. Rafael Cambra. 4,80 €); 

E., aigua Solan de Cabras 0,5 l (2,50 €)

Café i tallat (2 € x 2)

Total: 12,15 € x 2

Parlen valencià

"El Central amb aire d'alfàbega" (17/8/21)

"Central Bar by Ricard Camarena" (7/9/12)

Sembla que la cotorra del mercat ja vol que siga Nadal...

En bucle*

divendres, 7 de novembre

Una vegada més, ens ajuntem al voltant del concert de Muno Na Baka, amb Carol Galarza (cello) i Quique Ruiz (piano i sintetitzadors), al Centre Excursionista, amb unes cervesetes.

*Una de les cançons que ja coneixem és la que anomenen "bucle" perquè "Com ocorren coses en la vida i es van repetint en bucle, a més de l'absurd d'algunes situacions"

Muno Na baka en japonés vol dir “idiota sense talent”. Ho van traure del manga Muno no hito (L'home sense talent) de Yoshiharu Tsuge, un còmic  que parla d'un reconegut dibuixant de manga que s'autosaboteja i considera que no té talent fins a tal punt que es queda sense treball. Quique diu que a més a més al seu voltant tot té un aire japonés i s'inventà un conte en el qual anava robant-li les cançons a un senyor japonés i traient-les a poc a poc. 

Que no són idiotes i que tenen molt de talent està ben clar.

Després volíem sopar al Timoteo, però com que no tenim taula tornem al Rinconcito Peruano (Marqués de Zenete, 3. Arrancapins, Extramurs) com una altra vegada ("Idioteses les justes" 17/01/2025)

Jo, Pisco Sour (8 €); també cerveses (doble 4,10 €; 0.0 2,20 €), copa de vi blanc (4 €), aigua (2,80 € x 4).

Aquesta vegada no hi ha cap detall de benvinguda.

Yuquitas amb salsa (8 € x 2). La iuca, o mandioca, és un tubercle.

Anticuchos (broqueta de carn a la brasa) de cor de vedella; també aquesta vegada triomfen, és una carn molt saborosa (9,90 € x 2)

Causa Green Pachamama (puré de creïlla marinada, amb espinacs i espècies peruanes, una de tonyina -que sembla en conserva- i una de pollastre; 9 € x 2)

Causa de camote (moniato; 9 € x 2)

Chaufa  (arròs fregit, fusió xineso-peruana) de vedella (12 €). Per a mi, la carn està eixuta.

Chaufa de verdures (12 €). Aquesta m'agrada més.

No demanem postres.

Total: 15,66 € x 8 

(tots els plats són bastant més cars que a principi d'any i ens agraden menys del que recordàvem)

No parlen valencià.

Putxero, olla, escudella...

Suposem que el putxero vos ix molt bé, i que a la mare o a alguna amiga o a algun cosí els ix brodat, però ací teniu una llista de llocs recomanats per la Guia Hedonista (Marta Moreira 7/11/25) on el fan bo.

Populars
La Brasqueta (Cuba, 64. Russafa)

Bar Castilla (Sant Josep de Calassanç, 15. Extramurs. Dijous: cocido madrileño)

El encuentro (Sant Vicent Màrtir, 28; divendres)

Casa Juan (Gravador Esteve, 7; sota comanda)

La Bodeguita de Juan Llorens (Juan Llorens, 60)

Los Gómez

"finolis"

Los Madriles (Regne de València, 48) 

Noble (Comte Salvatierra, 39; sota comanda)

Fora de València

Els Arcs (L’Alcúdia)

Casa Granero (Serra)

Ca Rafel (Pego)

Casa Rosita (Jesús Pobre)

Setaygues Gambrinus (Setaigües)

"Bona Vida" (Jaume Fàbregas Vilaweb, 22/12/2016)

Des de novembre d'enguany fins a febrer de l'any que ve se celebra la Ruta del Putxero a Gandia, organitzat per DestíSafor. Hi participen 16 restaurants i la gent els valora i puntua.

ValenciaBonita (31/10/25)

En octubre de l'any passat se celebrà la XV edició del Concurs de Putxero de l’Alcudia i Postres de Caqui de la Ribera (no n'he trobat posteriors). 

Els guanyadors del putxero foren: 1. Juan Veintitrés (Benifaió),  2. Setaygues (Setaigües),  3. Miguel y Juani (l’Alcúdia)

Els de les postres: 1. Miguel y Juani (l’Alcúdia) 2. Casa Granero (Serra) 3. Setaygues (Setaigües)

La inestimable fortuna de l'amistat

dimecres, 5 de novembre

La presentació d'un llibre em porta a València -confesse que he de fer teràpia per véncer la peresa-. 

No conec l'autora, però és amiga d'una bona amiga d'una boníssima amiga, i em recomanen molt la lectura dels seus llibres.

La presentació d'aquest La inefable bruma de los afectos és molt suggerent i em crida l'atenció l'elaboració literària dels títols dels capítols.

Després, fem un mosset a John Ganissa (Grup La Samorra; Pare d'Òrfens, 4. El Carme, Ciutat Vella - 668 550 129) mentre parlem de literatura i de moltes altres coses.

Estic a punt de preguntar al xic que ens atén, que deu ser angloparlant, si ell és John, però no sé per què no ho faig. Ganissa tinc clar que no és. 

Aigua amb gas i sense, cerveses i una copeta de vi negre. Sense detall de benvinguda.

No, no demanem llonganisses, sinó 
Gilda d'aladroc o de cecina (ma tu, quins invents!), amb papes (3 € x 5)

Coques de verdura (2 unitats; 8 € x 2). 

Està complicat dividir una coqueta en tres parts, fem un bon empastre. 

La de bolets està boníssima; la d'escalivada també esta bona. 

Carxofa confitada amb anguila fumada (2 unitats; 12,50 € x 3)

Primer havíem demanat dos plats, però per no haver de partir les carxofes n'afegim un.
Una bona manera de menjar carxofes fora de temporada (almenys a l'horta encara no ha fet fred perque n'hi haja)

Sepieta bruta de llotja (16 € x 2)

Ben feta i saborosa, encara que ja costa acabar-se el plat.

La gent no vol resistir-se a les postres, així que compartim un pastís de xocolate i mandarines (7 € x 2). Deliciós; contundent.

Total: 24 € x 6

(no tinc el compte)

No parlen valencià.

Lloc agradable.

Quan ve coca, coca*

Del 3 al 17 de novembre, a València, II edició La Ruta de les Coques by Àmbar

Russafa

Zalamero: coca de figatell d’Ontinyent, albergínia rostida, reducció de llavors de mostassa i mistela i herba-sana. 

La Chata Ultramarinos: "La Cabanyalera", coca de titaina de la Chata, ou estrelat i maionesa d'ou caigut a la sal de carbó. 

La Vendetta pizzeria: "La dama de l'horta", coca sense gluten amb ceba caramel·litzada, mozzarella fresca, formatge de cabra en rotlle, carxofes saltades, timó i reducció de balsàmic. 

La Santa Fe: "Brisa mediterrània", coca sense gluten, amb hummus cremós, olives laminades, pimentons rostits en tires, timó, oli d'oliva, sal i pebre. 

El Cabanyal i el Port

Fets: coca de carabassa i fumats. 

Front: coca amb ragut de mar, polp sec, katsuobushi i salicòrnia. 

Glops i Llandes: "Coca del bosc umami", amb crema de shiitake amb llima, ceba confitada amb dashi, bolets saltats amb gingebre, soja i canyella, maionesa de llima i figues fresques. 

Bikini Cabanyal: "Mediterrània Deli", coca de pastrami casolà, cheddar madurat, envinagrats fumats i ceba. 

Centre

Alenar: coca de boletus, ceba i ajoarriero. 

Borgia Wine Bar: coca de crema de carabassa, sobrassada de Mallorca, bleda fresca i pipes de carabassa.

IDEM: coca de tomaques datterino, lardo di colonnata i formatge Donya Casilda. 

Tocar mare: "La iaia", amb tomaca confitada, pètals de fava, llonganissa amb llavoretes i cruixent de botifarra, realçat amb toc de nyora triturada. 

Extramurs

Timoteo: coca de croqueta d'Almussafes amb formatge blau, sobrassada, ceba caramel·litzada i parmesà ratllat

Camiri: coca de lleterola de cor de vedella i medul·la rostida a l'olivera, rostes de xulla madurada i beurre blanc de bolets i adobats. 

Campanar

Ciro: coca de bonítol en salaó, ceba calfada i asadillo 

Beirut (Russafa, Aragó i Ciutat de les Ciències): xauarma i hummus d'albergínia fumada, amb iogurt, magrana en dos textures, gel de taronja, herba-sana i pinyons torrats.

---------------

*«Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada»: vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies

Un "thriller" gastronòmic

Vos entrarien ganes de llegir un llibre a partir del títol d'aquest article "Cóm matar els teus amants amb un plat de noodles amb molta mantega" (Sara Cucala, El País, 11/06/2023)? A més a més de "La novel·la La Gola és un thriller gastronòmic, un relat feminista i una visió crítica del Japó", "un The Silence of the Lambs a la japonesa basat en fets reals" "amb ecos de L'Adversaire d'Emmauel Carrère o d'Hygiène de l'assassin, d'Amélie Nothomb"

Doncs jo no m'hi he pogut resistir.

M'ha paregut un poc llarg, però hi he trobat temes interessants: plaer de menjar, rols femenins, estereotips, relacions familiars, d'amistat, pes de la tradició, convencions, societat japonesa, treball... No sé si m'agraden els títols: gola (gula), mantega...

La mantega hi té un pes important, és l'ingredient principal (quasi impossible de trobar a les botigues al principi de l'obra) amb què la periodista Rika Machida va preparant els plats seguint les indicacions de l'acusada Manako Kajii. Hi apareix sovint la referència al conte Little Black Sambo, de Helen Bannerman (1899), en què un xiquet és perseguit per uns tigres que acaben convertint-se en mantega clarificada.

Per cert, quina portada vos agrada més? La primera -la roja- és molt lletja, no?

Bambant per Russafa

divendres, 31 d'octubre

Un dinaret amb les meues xiques (i el xic nou) del SVF em porta a Bambar (Centelles, 33. Russafa, l'Eixample - 960 197 714 IG).

Aigua 0,5 l (2€ x 8), Coca-Cola (2,20 €), Cervesa (3 € x 2; 3,50 € x 3; 2,50 € x 2) amb detall de papes.

Demanem el Menú de Mercat Setmanal (19,90 €), que inclou un aperitiu, una entrada, un arròs o uns fideus (alguns tenen suplement) i unes postres.

L'entrada ha de ser la mateixa per a tota la taula: triem mandonguilles d'abadejo (també n'hi ha de pernil, ensalada...).

Ens poden fer dos arrossos, secs o melosos. 

En demanem un del senyoret 

i un melós amb secret, pollastre, carxofa i bolets.

Molt bons; tots podem menjar-ne dels dos i encara en sobra [envàs per a emportar-se arròs (0,50 €)]

Per a les postres, fruita, pastís de formatge (x 5; li sobra el caramel) i pastís de carlota.

Café (1,50 € x 4); amb gel + 0,15 €; tallat (1,60 € x 2)

Total: 26,98 € x 7

No parlen valencià

Lloc recomanable.

-----------------

Dubtem si "bambar" existeix en espanyol. Comprove que no està al diccionari de la RAE, però tampoc ho està al DIEC. Xeeee, una paraula tan bonica...! Sí que està al de l'AVL: "Rodar, vagar, passejar ociosament, sense fer res".