dijous, 26 de juny
No s'han de perdre els bons costums, i l'organitzadora major ens aconsegueix, amb bastant antelació, un dinaret a
Origen (Germanies, 3, Carcaixent - 601 990 709
fb), una nova estrella
Michelin.
A l'inici de la seua pàgina web, hi ha el poema d'Estellés dedicat al pimentó:
“Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante llavors, distret, raone amb l’oli
cru, amb els productes de la terra”
Hi ha tres
menús: Carcaixent (62 €); Origen (68 €), que és el que triem; i Ternils (78 €; Ternils és una antiga alqueria musulmana de Carcaixent, ara ermita de Sant Roc de Ternils).
Aigua (2,50 € x 5) i amb gas Perrier (3,60 € x 3); cervesa Túria (4,80 € x 4) i Inèdit (5,80 € x 2); vermut Ciento Volando (5,80 € x 3)
Els orígens els trobem a
l'
Esmorzar de Carcaixent, servit en un plat-mapa del poble
(el taller de Piñero): verdures envinagrades, merenga seca de cacau del collaret i bombó líquid de pimentó en salmorra (menuda explosió, el millor)
Pa casolà, fet amb farina ecològica d'Altura i herbes, i
oli AOVE Bio de picual
Octobris (La Canyada, Alacant)
El pa entra en el menú, però ens diuen que en podem repetir tant com en vulguem i eixe el cobren (1,50 € x 3).
Filipino d'albergínia, amb cruixent de la pell feta a la flama; moixama, pols de capellà i mel
Bunyol de sobrassada del mercat, formatge de cabra de la serra d'Espadà, safanòria
Gotet amb plat d'aprofitament: natilles de ceba dolça de Genovés, ceba caramel·litzada i boletes del rabet de la ceba
Amb quina de les tres delicadeses em quedaria? Sí, no podem evitar allò de "d'açò un plat sencer!"
En la carta de vins hi ha el poema "El vi" d'Estellés
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
Vi de Vila Porrera 2020 DOQ Priorat
78% Carinyena, 22% Garnatxa
12 mesos en roure francés i 3-4 anys botella - 15% vol.
Clàssic; fruita roja i negra, espècies, llicorella...
Tonyina Balfegó curada en taronja; fenoll, tomaquetes dessecades (
pasificadas), pinyó torrat; titaina, reducció d'escalivada, emulsió de pimentó roig
Deliciós; les tomaquetes... de llagrimeta.
Suc de tomaca i clòtxines
Cavalla/verat, raïm de pastor, crema de moniato morat, flors tagetes, escabetx cítric, granissat de cireres. Quin joc de textures!
Amparín, sépia amb ceba, tomaca, cacau collaret; escuma d'all porro, tomaca i ceba; cruixent de la tinta
No m'agrada el plat-pneumàtic, però el guisadet... buf!
La història d'Amparín comença en els anys quaranta del segle passat quan Carlos Rodríguez, amo del Bar Carlos, estava cuinant una tapa de sépia; es va descuidar i la tingué al foc més temps que el de costum; però li agradà la concentració del sabor, decidí oferir la tapa i li posà el nom d'una de les seues filles.
Dissabte 31 de maig se celebrà el II Concurs d'Amparín de la X Fira Modernista de Carcaixent, al Parc Navarro Daràs.
Arròs Albufera, salsa verda, cocotxes de lluç, llima verda ratllada, pil-pil, alga raïm de mar
Vedella (
carns Gausa), salsa
demiglace d'ossos, verdura i olorós; xampinyó; carlota; nap envinagrat amb mostassa
Postres:
Bacora, albercoc en almívar de vinagre, cítrics, gelat de vainilla, escuma d'alfàbrega, cruixent de vainilla.
Quina exquisitat!
Xocolate, pa, oli, sal
tatin de poma;
brètzel / craquelin farcit de crema de gerdó,
trufetes de farina de garrofa
Café (2,80 € x 6) i infusió (3,80 €).
Total: 90,94 € x 7
Servei excepcional.
Al final ens donen una cartolina amb el menú (en valencià).
No ha eixit Àlex Vidal a saludar-nos (com no havia pensat jo que podia ser amic del meu Pepico?) [Estudià Hostaleria a l'IES Llopis Marí de Cullera; treballà a Singapur, Mèxic, Àustria, Londres; València, Catalunya, Toledo i País Basc]
Parlen valencià.
Lloc molt recomanable. Feu vidriola i no vos el perdeu.
ValenciaPlaza (27/4/23)
Hem anat amb tren, cosa que ens allibera del patiment de la conducció postalcohòlica.
I en tornar encara continuem al Tula (perquè a la Taberna de Russafa no ens aclarim amb la xica, entre el que no podem beure i el lloc que no podem ocupar), alguns amb aigua; d'altres, com jo, amb un Margarita (9,50 €)
.png)
.png)
